QUAN ESCAMPI

Lany 1958 es difon El doctor Jivago arreu del món, mentre a lURSS on Pasternak és considerat el més gran poeta rus del moment se nestà impedint ledició completa. I, aleshores, se li concedeix el Premi Nobel de Literatura. Borís Pasternak (1890-1960) hi renunciarà, forçat per la pressió estatal, i morirà dos anys després, reclòs al seu domicili, sense poder publicar, sense poder rebre diners de lestranger, espiat fins a la tomba, amb les amistats empresonades, sotmès a una campanya despietada de desprestigi i de coerció de la llibertat de pensament. Mentrestant, privadament, a la recerca de les millors qualitats de la seva poesia, Pasternak escriu els versos del seu últim recull. Com afirma al pròleg leslavista Ivan Garcia Sala, Quan escampi és una obra «de maduresa plena doptimisme i vitalitat», i és «un cant a la vida, un agraïment a lexistència, una celebració joiosa del pas efímer de tot ésser humà per leternitat de la natura». En un assaig de lèpoca, Pasternak hi recordava que «tot i que lartista fos naturalment un mortal com tots nosaltres, la felicitat dexistir que havia experimentat, ell, era immortal i que, gràcies a les seves obres, altres podrien experimentar-la al seu torn, cent anys més tard, en una mena dadhesió a la forma personal i íntima de les seves sensacions primeres». Borís Leonídovitx Pasternak (Moscou, 1890 Peredélkino, 1960) estudià música i filosofia. Començà a escriure poesia dins del moviment futurista i, poc després, fou reconegut pel seu llibre La meva germana, la vida (1917). Als anys vint i trenta es convertí en el poeta de referència de la poesia soviètica; tanmateix, la política repressiva de Stalin el portà a revisar la seva relació amb lEstat soviètic i allunyar-sen paulatinament. Silenciat i sense poder publicar, escrigué llargament El doctor Jivago, que es publicà a lestranger i motivà que li atorguessin el Premi Nobel lany 1958, que refusà per la pressió de les autoritats soviètiques. És considerat un